Colles | Ball de Panderetes Petites / Història
El ball de panderos, també anomenat ball de panderetes és una dansa que és ballada en algunes poblacions del Penedès i forma part dels seguicis festius de les respectives localitats. Es caracteritza per dur una pandereta a la mà i el seu origen és relativament modern (meitat segle XIX) ja que no té els trets ancestrals d’altres (ball de bastons, Pastorets, etc).
A les Roquetes es va començar a ballar a l’any 1984 dins de les activitats del “Centre Cultural i Recreatiu Roquetes”, depenent de l´Ajuntament de Sant Pere de Ribes, situat als ja desapareguts “Gallineros”, prop de la plaça Llobregat.
El ball va ser instruït per Alex Guillaumes, originari de Sant Pere de Ribes, adaptant les coreografies i el vestuari de la seva població. A finals de l’any 1989, la cap de colla del ball, el va vincular a l’”Agrupació de Balls Populars de les Roquetes”, una nova entitat creada a partir dels balls populars provinents del ja desaparegut “Centre Cultural i Recreatiu Roquetes”.
A partir del 1991, amb l’entitat ja constituïda, el ball de panderetes concorre per diversos canvis de direcció fins a finals dels anys noranta, on per una greu manca de renovació del jovent el fa desaparèixer per complet. No fou fins l’any 2003, que Maria Teresa Pajuelo i Maria Martínez el recuperen per la festa major en honor a Sant Joan, amb un vestuari completament renovat. Amb l’ajut de diferents persones vinculades amb l’entitat, va ser possible la modificació de coreografies i la incorporació de nous balls.
Al voltant del 2007, és crea una segona colla de panderetes amb edats al voltant dels cinc anys portades per les Jessica Gil i Jessica Paez, que continuarien el ball posteriorment a la desaparició de la colla gran al 2009 per manca de renovació de les seves balladores.
Un any més tard, és modifica el vestuari del ball i se li sumen noves incorporacions, fet que fa que la colla continuí amb el seu comés dins l’entitat fins arribar als dies d’avui, sempre incorporant altes i baixes que origina que avui dia se’l pugui en el cercavila.
