La idea de crear un grup de gralles a l’Agrupació de Balls Populars de Les Roquetes neix a mitjans del 2010, com a resposta de l’entitat a la necessitat de comptar amb una base musical pròpia. L’impulsor de la subseqüent fita fou Joan Carlos Tortolero, qui el dia de la Hispanitat ja iniciava el projecte demanant ajut i col·laboració al cap de colla de La Colla de Grallers Maricel, Robert Caro.

 

Un cop afiliada la seva col·laboració, esdevenia un pla de xoc per tal d’aconseguir instruments, establir unes normes o estatuts propis, establir l’horari d’assajos i les subvencions necessàries per seguir endavant. Tot això, finalitzà el 15 de Desembre i ara mancava la part més important: el personal, el qual va arribar per mitjà de diverses campanyes divulgatives i de propaganda.

 

En acabat de dues reunions amb els voluntaris destinats a conformar el grup, s’iniciaren els assajos al local de l’Agrupació amb La Colla de Grallers Maricel com a mestres. Al principi, tot anava bé, però degut al soroll de les gralles sorgí el primer problema, és a dir, les queixes del veïns. Malgrat el fet, Robet Caro va oferir el seu local per continuar les classes i així continuar fent camí.

 

Per desgràcia, al Febrer del 2011, un component d’aquesta nova colla de gralles va deixar aquest món. Això va ser un cop molt dur per la colla i tota la entitat, però malgrat tot, el grup és va refer i en honor seu, va adoptar el nom d’Escola de Gralles El Geganter a causa que ell era un dels iniciadors de la parella de gegants presents a en aquesta petita població.

 

Desprès d’alguns alts i baixos, es van fer unes samarretes de promoció amb el logotip de la colla i el 16 de Juny, és va presentar en públic a la sala Polivalent de la Vinya d’en Petaca. L’estrena fou tot un èxit i en ella vam rendir un homenatge molt especial a La Colla de Grallers Maricel i el seu cap de colla per tot el seu esforç.

 

Posteriorment, només quedaven dos aspectes a assolir. D’una banda, el grup estava molt verd per realitzar sortides sense el suport de La Colla de Grallers Maricel, de manera que les classes amb ells continuaren fins a finals d’any. De l’altra, necessitaven un petit local insonoritzat dins l’Agrupació per realitzar els nostres assajos, acció que és va assolir en un curt període de temps.