El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc als Països Catalans. El ball es dansa per la festa major i el corpus; consisteix en una dansa que es fa al voltant d'un pal d'on surten unes vetes (o cintes) que subjecta per l'altra punta cadascun dels balladors, anomenats gitanos i gitanes, i al ballar es van formant trenes o cordons segons el pas de la dansa. Té el seu origen en els rituals de l’arbre de maig, on s’implorava a l’omnipotent per obtenir una bona collita en el futur.

​

El ball de gitanetes és un ball de gitanes infantil que s’incià l’octubre de l’any 2009 davant la demanda de nens i nenes per poder ballar i formar part de la festa major. La seva impulsora fou Celi Bau, amb el suport de la Junta de l’Agrupació de Balls Populars de Les Roquetes del moment i Judith Raventós, una antiga balladora del Ball de Gitanes de Sant Pere de Ribes.

La seva estrena oficial es va duu a terme durant la Festa Major en honor a Santa Eulàlia del 2010. En aquell moment, els membres de la colla eren massa menuts per a poder realitzar “El ball del pal”, de manera que és va optar per fer balls de cercavila com a ara el “Punta-punta”.

​

Poc a poc es va introduint “El ball del pal” adaptant-lo a l’edat dels membre de la colla, fins que el febrer del 2011 s’estrena el pal per l’ofrena floral en honor a la patrona de la població. El pal estrenat consistia en una vara de fusta amb una base rodona al seu capdamunt, d’on surten vuit cintes de diferents colors. A més a més, com a detall, la base rodona està guarnida amb flors i amb un esquirol al centre, el qual és la imatge de la colla.

​

A mesura que passa el temps, el vestuari es modernitzat adaptant-lo a les necessitats del balladors. Un exemple clar d’això, és que les membres que simbolitzen les gitanes, van eliminar la brusa inicial per una de més senzilla sense la mitja màniga i la substitució dels botons per llaços de dos tonalitats de morat. També es van incorporar les calces llargues sota la faldilla de color blanc, puntes i un llaç de color a triar per la balladora. Per últim, és van substituir les espardenyes vermelles inicials per unes altres amb els colors representats de l’entat, i així és com el ball ha arribat fins els nostres dies.

​